Tennyson a Down House

La poesia omplia un petit espai entre els interessos de Charles Darwin i Emma, la seva esposa. A Emma, particularment, li agradava Tennyson i Cowper, ambdós poetes victorians molt populars, que  llegia amb la seva filla Etty. Emma també tenia un quadern on anotava els seus passatges preferits.

Possiblement hauria intuït que el poema connectava amb el pensament evolucionista de Charles. L’últim vers “totes les coses canviaran” podria llegir-se com una premonició de L’origen de les especies. Darwin i Tennyson eren contemporanis i  van ser influenciats pel llibre de Charles Lyell, “Principis de geologia”.

Va ser la tercera vegada que vam visitar Down House però mai no havíem vist els jardins nevats. Fins i tot no vam poder sortir i recórrer el Thinking path que, en les ocasions anteriors, havíem gaudit d’una profusió de flors i insectes.

Per fortuna, la casa va ser tota per noltros per poder visitar cadascuna de les habitacions sense preses. En el dormitori principal de la casa, que ocupaven Charles i Emma hi havia un quadern amb alguns fragments dels llibres que Emma solia llegir-li a Charles. A ell li agradava estirar-se sobre el sofà i fumar un cigarret mentre escoltava la veu d’Emma. Damunt una tauleta es mostrava el poema d’Alfred Lord Tennyson que va cridar la meva atenció. El comparteixo, així com la traducció que he fet del poema.

Nothing Will Diemw06261

When will the stream be aweary of flowing
Under my eye?
When will the wind be aweary of blowing
Over the sky?
When will the clouds be aweary of fleeting?
When will the heart be aweary of beating?
And nature die?
Never, oh! never, nothing will die;
The stream flows,
The wind blows,
The cloud fleets,
The heart beats,
Nothing will die.

Nothing will die;
All things will change
Thro’ eternity.
‘Tis the world’s winter;
Autumn and summer
Are gone long ago;
Earth is dry to the centre,
But spring, a new comer,
A spring rich and strange,
Shall make the winds blow
Round and round,
Thro’ and thro’,
Here and there,
Till the air
And the ground
Shall be fill’d with life anew.

The world was never made;
It will change, but it will not fade.
So let the wind range;
For even and morn
Ever will be
Thro’ eternity.
Nothing was born;
Nothing will die;
All things will change.

Res no morirà

Quan es cansarà el riu de fluir
sota els meus ulls?
Quan es cansarà el vent de bufar
sobre el cel?
Quan es cansaran els núvols de ser efímers?
Quan es cansarà el cor de batre?
I la naturalesa de morir?
Mai, oh! Mai, res no morirà;
El riu flueix,
el vent bufa,
els núvols efímers,
el cor batega,
Res no morirà.
Res no morirà;
Totes les coses canviaran
tota l’eternitat.
És l’hivern del món;
Tardor i estiu
fugiren fa molt de temps;
La Terra ara és resseca,
però la primavera, del tot nova,
Una primavera rica i estranya,
Farà que els vents bufin
arreu i pertot,
sempre i tothora,
aquí i allà,
fins que l’aire
i la terra
s’omplin de nou de vida.
El món mai no fou creat,
canviarà, però mai no s’esvairà.
Deixem, doncs, que bufi el vent,
perquè matí i vespre
existiran sempre,
tota l’eternitat.
Res no va néixer,
Res no morirà,
totes les coses canviaran.

 

 

Anuncis

The British Library

És un edifici modern, amb amples espais oberts i llocs adequats per treballar ja que, IMG_0265actualment,  la majoria de persones no utilitzen llibres sinó que treballen amb els  seus ordinadors. També hi ha espais especialitzats, reservats per socis i membres de la biblioteca.

Just en el centre de la biblioteca hi ha una estructura de vidre amb els llibres ordenats, amb una porta tancada amb clau i que només pot accedir el personal autoritzat.

Hem visitat els Tresors  de la biblioteca, entre ells manuscrits de Jane Austen, William Shakespeare, Leonardo da Vinci, Ada Lovelace i partitures de Handel, Chopin, Mozart entre d’altres.

M’he fixat especialment  en el diari de Robert Falcon Scott que recull les anotacions dels darrers dies abans de morir congelats,  el mes de març de 1912.

Ha estat una llàstima que l’exposició organitzada per celebrar els vint anys de la publicació Harry Potter i la pedra filosofal, acabés just el dia 28 de febrer. Entre les activitats complementàries que s’oferien al públic, hi havia xerrades molt interessants sobre la història de la màgia com per exemple de l’eminent especialista sobre l’antic Egipte i Mesopotàmia, Dr. Irving Finkel.

Una llibreria especial

IMG_0026En el meu darrer viatge a Londres he visitat Persephone Books.  És una llibreria, i també editorial, que fa reimpressions de llibres oblidats de ficció i no ficció del període d’entreguerres,  escrits (majoritàriament) per dones.  Tenen un catàleg de 125 llibres i tots són intel·ligents, estimulants i ben escrits i s’han escollit per atraure a persones  que desitgen títols que no siguin massa literaris ni massa comercials. Publiquen novel·les, contes, diaris, memòries i llibres de cuina.

El local atrau per una bellesa  modernista i moderna. La llibreria és  irresistible i està situada al pintoresc carrer Lamb’s Conduit, enfront del  Lamb Pub, on Ted Hughes i Sylvia Plath van iniciar les seves primeres  relacions.

http://www.persephonebooks.co.uk/

Miss Havisham

La senyoreta Havisham és un personatge de la novel·la de Charles Dickens “Grans Esperances” publicada l’any 1860.  És una dona amargada que s’ha tancat a ca seva des del dia del seu casament. No surt mai de la casa i ha aturat tots els rellotges, per tant no reconeix el pas del temps. Sempre va vestida amb la roba del seu casament i ha deixat la festa de noces preparada podrint-se en una de les seves habitacions. Com a resultat de les seves experiències, la senyoreta Havisham odia la humanitat, en particular, els homes. Ha adoptat a una jove, Estella, i l’està entrenant per a que sigui freda i cruel  i perquè trenqui el cor dels homes. La senyoreta Havisham convida al jove Pip a la casa perquè Estella pugui practicar. Ell creu erròniament que la senyoreta Havisham els desitja un futur junts, i també pensa que ella és la seva benefactora misteriosa.
Tot i que finalment es penedeix del que ha fet i el seu personatge comença a canviar, és massa tard. En un tràgic accident, la senyoreta Havisham es crema horriblement  quan el seu vestit de núvia s’encén  i mor poc després.
La senyoreta Havisham pateix danys psicològics, de manera que el lector no la condemna completament. És un dels models de mare de la novel·la.

Her watch had stopped at twenty minutes to nine, and that a clock in the room had stopped at twenty minutes to nine.
‘Look at me,’ said Miss Havisham. ‘You are not afraid of a woman who has never seen the sun since you were born?'”

Hi ha persones que també decideixen aturar els rellotges. A vegades és d’una manera simbòlica i d’altres els aturen de fet, deixen de donar-li corda, de posar-lis piles, els desconnecten de l’electricitat. Com si el record quedés encapsulat dins aquell objecte en un moment donat, investint-lo amb una gran càrrega emocional.

Dones, homes i literatura

Hauríem de continuar celebrant el dia de la dona treballadora? Potser alguns de noltros ens hem fet aquesta pregunta. per decidir-ho , una opció que tenim és  basar-nos en les evidències. Sense haver de fer molta recerca, ens trobem amb una gran quantitat de fets reals, del dia a dia, que ens donen la resposta (tots vostès podran pensar en notícies molt recents com a exemples i d’entorns ben propers i de la nostra societat occidental). Les xifres mostren que a nivell mundial, l’educació de les dones, la salut i la violència cap a les dones és encara pitjor que la dels homes.

Ens confirmen que hem de continuar.

D’acord amb el Fòrum Econòmic Mundial, la bretxa de gènere no es tancarà fins 2186.
El Dia Internacional de la Dona, dones de tot el món s’uneixen per obligar el món a reconèixer aquestes desigualtats – al mateix temps que celebra els èxits de les dones que han superat aquestes barreres.

Encara estem envoltats d’estereotips, idees preconcebudes, confusions i cal donar passes cap endavant. Feminisme?  Masclisme?, Per a què no parlar d’ igualitarisme?. En una societat igualitària i inclusiva en la qual no faci falta celebrar actes per a conscienciar a la població i a l’administració,  de la igualtat i equitat en els drets humans.

Afortunadament tenim mostres de canvi, com el moviment HeForShe . Una campanya solidària que promou la igualtat de gènere, creada per ONU Dones. El seu objectiu és involucrar als homes i als nens com a agents de canvi per a l’assoliment de la igualtat de gènere i reivindicació dels drets de les dones.

La igualtat no és una qüestió de dones xerrant de dones, sinó un problema social que ens inclou a tots.  Lluny d’entendre la igualtat de gènere des del concepte de lluita, la idea és transmetre que tots hem de preocupar-nos perquè la meitat de la població es vegi privada dels seus drets.

L’art és una via, un camí més cap en el qual poder fer aportacions,  i la  literatura ens ofereix tot un món de paraules per oferir una mirada cap a una societat més igualitària. En el qual també existeix un biaix.

Al Dossier de l’Associació de Dones Periodistes, (número 46) he seleccionat aquest paràgraf: “Querini posa de relleu i qualifica de discriminatori el fet que “els homes no llegeixen les dones. Les dones ens llegim entre nosaltres, i cal que li donin un Premi Nobel a una dona per a què un home la llegeixi”. Pesa l’herència de segles. La mirada de l’home s’adreça a l’obra de l’home, mentre que la de la dona resta oberta i escull un home o una dona “sense distingir”. Silvia Querini reivindica que els homes llegeixin dones.”

El principal objectiu de la igualtat està supeditada al fet de que les dones puguin elegir.

cdf237cd214753e395874ae33875be5b

I, com a dona, he elegit. A “Homes llegeixen Dones” he elegit convidar a cinc homes, escriptors,  que donin la veu a vuit dones, vuit escriptores, seleccionades per ells mateixos, per trencar tòpics, per sentir-nos formar part, entre tots i totes,  de la humanitat.

Dimecres 8 de març a l’Ateneu de Maó.

http://www.ateneumao.org/wp-content/uploads/M%C3%A9s-informaci%C3%B3-16.pdf