Pàgina d'inici » Articles » Dones, homes i literatura

Dones, homes i literatura

Hauríem de continuar celebrant el dia de la dona treballadora? Potser alguns de noltros ens hem fet aquesta pregunta. per decidir-ho , una opció que tenim és  basar-nos en les evidències. Sense haver de fer molta recerca, ens trobem amb una gran quantitat de fets reals, del dia a dia, que ens donen la resposta (tots vostès podran pensar en notícies molt recents com a exemples i d’entorns ben propers i de la nostra societat occidental). Les xifres mostren que a nivell mundial, l’educació de les dones, la salut i la violència cap a les dones és encara pitjor que la dels homes.

Ens confirmen que hem de continuar.

D’acord amb el Fòrum Econòmic Mundial, la bretxa de gènere no es tancarà fins 2186.
El Dia Internacional de la Dona, dones de tot el món s’uneixen per obligar el món a reconèixer aquestes desigualtats – al mateix temps que celebra els èxits de les dones que han superat aquestes barreres.

Encara estem envoltats d’estereotips, idees preconcebudes, confusions i cal donar passes cap endavant. Feminisme?  Masclisme?, Per a què no parlar d’ igualitarisme?. En una societat igualitària i inclusiva en la qual no faci falta celebrar actes per a conscienciar a la població i a l’administració,  de la igualtat i equitat en els drets humans.

Afortunadament tenim mostres de canvi, com el moviment HeForShe . Una campanya solidària que promou la igualtat de gènere, creada per ONU Dones. El seu objectiu és involucrar als homes i als nens com a agents de canvi per a l’assoliment de la igualtat de gènere i reivindicació dels drets de les dones.

La igualtat no és una qüestió de dones xerrant de dones, sinó un problema social que ens inclou a tots.  Lluny d’entendre la igualtat de gènere des del concepte de lluita, la idea és transmetre que tots hem de preocupar-nos perquè la meitat de la població es vegi privada dels seus drets.

L’art és una via, un camí més cap en el qual poder fer aportacions,  i la  literatura ens ofereix tot un món de paraules per oferir una mirada cap a una societat més igualitària. En el qual també existeix un biaix.

Al Dossier de l’Associació de Dones Periodistes, (número 46) he seleccionat aquest paràgraf: “Querini posa de relleu i qualifica de discriminatori el fet que “els homes no llegeixen les dones. Les dones ens llegim entre nosaltres, i cal que li donin un Premi Nobel a una dona per a què un home la llegeixi”. Pesa l’herència de segles. La mirada de l’home s’adreça a l’obra de l’home, mentre que la de la dona resta oberta i escull un home o una dona “sense distingir”. Silvia Querini reivindica que els homes llegeixin dones.”

El principal objectiu de la igualtat està supeditada al fet de que les dones puguin elegir.

cdf237cd214753e395874ae33875be5b

I, com a dona, he elegit. A “Homes llegeixen Dones” he elegit convidar a cinc homes, escriptors,  que donin la veu a vuit dones, vuit escriptores, seleccionades per ells mateixos, per trencar tòpics, per sentir-nos formar part, entre tots i totes,  de la humanitat.

Dimecres 8 de març a l’Ateneu de Maó.

http://www.ateneumao.org/wp-content/uploads/M%C3%A9s-informaci%C3%B3-16.pdf

 

Anuncis

One thought on “Dones, homes i literatura

  1. Llegint aquest article, m’he adonat que mai m’havia plantejat si llegia més o menys dones pel fet de ser un home. He llegit molts més homes, això segur, però no sabia que fos degut a una herència de segles. No m’ho havia plantejat. Imagino que gran part del nostre comportament, per no dir tot, és fruit d’una o altra herència. IPenso ara en aquells llibres escrits per dones dels quals en conservo un bon record. Em venen al cap Doris Lessing, Carmen Martin Gaite, Rosa Montero, Patricia Highsmith, Christa Wolf, Anna Gavalda, Victor Català, Marguerite Yourcenar, Oriana Fallacci, Toni Morrison, Carson McCullers… Me’n deixo alguna, però tampoc moltes més. Repasso la llista dels llibres llegits els darrers 2 anys i constato que gairebé no hi ha dones. Llegia més literatura de dones en la meva joventut. Si més no, quasi totes les de la llista són d’aquella època. Qué ha passat amb el pas del temps? No ho sé, francament. A partir d’ara, m’hi fixaré més. El 8 de març de 2018, en tornem a parlar.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s