Karen Blixen va morir el 7 de setembre de 1962. A Dinamarca, en concret a la seva casa natal de Rungstedlund, actualment el museu que porta el seu nom, s’han organitzat unes lectures en el jardí de l’escriptora els mesos d’agost i setembre per commemorar els seixanta anys del seu últim viatge.
Anècdotes del Destí va ser la darrera gran col·lecció de relats publicat l’any 1958. Conté els cinc relats que llegiran els actors convidats: El bussejador, El festí de Babette, Tempestat, La història immortal i L’anell.
La meva manera personal de celebrar-ho ha estat la lectura del llibre “Ser fiel a la historia”, una col·lecció d’entrevistes realitzades a la baronessa des de 1937 fins poc abans de la seva mort. L’interès del volum, a més de la fascinació per la vida de l’escriptora compartida per un gran nombre de lectors arreu del món, són aspectes relacionats amb l’art de l’escriptura transcrits a partir de la seva pròpia veu.
Per les persones que tenen una especial predilecció per la narració curta o el relat, sempre és agraït poder endinsar-se en el pensament i la ment dels seus creadors, especialment els seus màxims representants. Els relats de Karen Blixen/Isak Dinesen són un magnífic acompanyament en el procés d’aprendre a ser “narradora d’històries”.
Apunt un fragment de la darrera entrevista:
“La baronessa siempre lograba crear una atmósfera intemporal a su alrededor como por arte de màgia y aquel día , mientras Clitemnestra, Agamenón, Electra y Orestes se iban sucediendo en nuestra conversación, ella tenía realmente tres mil años”.
Naucoris 